Imprimeix

El jaciment ibèric Mas Castellar de Pontós te una cronologia que abraça des del segle VII aC (la primera Edat del Ferro) fins a principis del segle II aC moment en què es va abandonar l’assentament.

Les intervencions arqueològiques han documentat durant aquest període fins a quatre assentaments superposats. Amb més de 30 anys de campanyes sistemàtiques, del 1990 al 2009 es van descobrir les restes corresponents a 3 assentaments datats entre el 450 i el 180 aC. (segles V, IV i IIa.C). Les darreres campanyes han evidenciat el 4t assentament, el més antic, que te una cronologia dels segles VII i VI aC.

Potser aquesta superposició d’assentaments be donada per la seva excel·lent ubicació en el territori Indiketa i podria conformar el tercer vèrtex del triangle que l’uneix amb els altres dos enclavaments del territori: Empúries, que és l’emplaçament colonial, i Ullastret, que és la capital dels indiketes

aèria pblat fortif i 4assent antic

La funcionalitat de Mas Castellar en aquest territori és econòmica donat que te una extensió de cinc hectàrees de superfície i es calcula que disposa d’unes 2500 sitges destinades a l’emmagatzematge de cereals. La hipòtesi de treball és que els seus habitants acumulaven els excedents cerealístics per comerciar amb altres territoris de la Mediterrània a través d’Empúries.

Segons els vestigis que s’han anat descobrint podem deduir que l’administració d’aquests diferents assentaments, durant aquest període tan extens, era duta per indiketes els quals depenent de l’època i de les relacions socials amb els altres dos enclavaments podien ser més filogrecs (més propers a Empúries) o filoindigenes (més propers a Ullastret).

Així, trobem restes ceràmiques gregues (àtiques de figures vermelles) com skyphos, plats de peix, però també objectes ceràmics propis de la cultura ibèrica o ceràmica a mà. A nivell arquitectònic també hi ha barreges o influències culturals doncs trobem elements hel·lenístics amb altres que són propis dels ibers.

Els 4 Nivells d’assentament de més antic a modern, segons les construccions:

  • Fortificació amb muralla i tot apunta a que te un caràcter indígena,
  • Edifici senyorial del segle V aC de clara influència grega amb diferents estances que va ser destruït amb un incendi a finals del segle V,La distribució és de clara influència grega però amb elements ibers com l’enterrament d’un nadó sota el paviment d’una estança.
  • Poblat ibèric del segle IV fortificat i seguint un patró comú a altres poblats indígenes. Aquest poblat estava flanquejat per una torre i una muralla.
  • Establiment agrícola del segle III aC, amb elements arquitectònics hel·lenístics. Aquesta ocupació es situa en una altra zona del turó on ubiquem els assentaments. Consta, ara per ara, de 2 cases distribuïdes amb diferents estances cada una de les quals tenia una funció concreta: magatzem, culte, descans, obrador.

Aquests trets que caracteritzen aquest jaciment el fan tan peculiar i únic dins del món iber i s’expliquen per la proximitat que hi ha amb la colònia grega d’Empúries  i pel control que aquests pobladors exercien del territori indiketa i sobre els excedents cerealístics.

Us deixem amb algunes fotografies del jaciment ibèric de Mas Castellar i del dinar de final de campanya dels arqueòlegs de Mon Iber Rocs SL a la casa de colònies de ca n'Oliver:

aèria MCastellar poblats

aèria Mcastellar

aèria poblat fortificat

 

dinar arqueologia22

dinar arqeolog22

 

Comparteix/Comparte

Submit to FacebookSubmit to Google BookmarksSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn